domingo, agosto 10, 2008

ESPERIT OLÍMPIC

De petit em creia tot allò de l'esperit olímpic, i fins i tot vaig (tots vam) oblidar que mentre el Rebollo encenia el pebeter a Barcelona ´92, hi havia una sanguinolenta guerra als Balcans. Però l'esperit olímpic es venia molt bé, és una marca imparable, i nosaltres sempre comprant. Tot i que al 1936 Hitler ja se'n fotia de tots els esperits penjant esvàstiques al cul dels caps del Comité Olímpic Internacional a Berlin ´36, i que a Munich al 1972 van assassinar a aquells pobres atletes de la delegació d'Israel, o a Moscú '80, on va haver boicot dels USA, i al 84, amb el boicot de la URSS. Ara, a Pekín '08, tothom ajup el cap sense dir res, Xina és i serà massa poderosa, i el seu paper en l'economia internacional és tan gran que es millor portar-se, fer venir als presidents i callar com putes. No sé si era a El País on feien un paralelisme entre el silenci internacional devant de la falta de respecte pels drets humans a Xina, ara que hi ha Jocs Olímpics, amb el silenci del món devant Hitler a l'estadi olímpic de Berlín. Xina ens fa el gol que volia fer-nos, així, per l'esquadra, a sac, sense llibertats, amb pena de mort, maltractant al Tibet i molts etc. etc. L'esperit olímpic té tanta credibilitat com el slogan "Sensación de vivir" de la Coca Cola. Jo no em crec res, i ara a Georgia estan morint milers. Una guerra més, una olimpiada més.